El Tractat d’Utrecht va ser signat el 1713 i posava fi a la Guerra de Successió per la Corona espanyola (1701-1714) juntament amb el de Rasttat (1714).
Aquests tractats reordenaven l’equilibri entre els països europeus i procuraven evitar el domini d’una gran potència damunt les altres i gran part de la reordenació territorial potenciava aquest objectiu.
Felip V aconseguia la Corona espanyola però a canvi de cedir totes les possessions a Europa: Àustria es va quedar amb el Milanesat, Flandes, Luxemburg, Nàpols i Sardenya. Savoia es va quedar amb Sicília. Gran Bretanya va rebre Gibraltar, Menorca i privilegis comercials: el monopoli durant trenta anys del tràfic d’esclaus negres amb l’Amèrica espanyola i el dret a comerciar amb alguns ports.
De fet, Gran Bretanya va ser la gran beneficiada de la Guerra: va aconseguir possessions i drets sobre el tràfic marítim colonial que va acabar dominant totalment i que va ser la base de la seva riquesa. Per això, a part de les possessions espanyoles al Mediterrani també es va fer amb illes franceses a Nord Amèrica i al Carib.
Altres conseqüències del tractat van ser: La casa de Savoia es va enfortir i va acabar liderant, al segle següent, la unificació d'Itàlia. Les Províncies Unides d’Holanda es varen consolidar com a nació independent. Brandenburg es va engrandir i es va transformar en el regne de Prússia que, al segle següent, liderarà la unificació d'Alemanya.